Cor de Cambra Philippopolis Philippopolis és un dels millors cors especialitzats en el cant litúrgic ortodox. Va ser creat l'any 1987, per Khristo Arabajiev, a la ciutat búlgara de Plovdiv, antigament coneguda com Philippopolis, la capital de regne de Felip II de Macedònia, pare d' Alexandre Magne.

Després de tretze anys d' història artística, aquest conjunt coral ha obtingut grans èxits entre els que es poden destacar els premis dels certàmens de Moscou, Polònia i Xipre. Després de la caiguda del règim comunista a Bulgària, Philippopolis ha tingut l'oportunitat d'estendre les seves gires a Occident i actuar en festivals internacionals com el Festival d'Edimburg, Bèrgamo, Kaverna Festival i els Festivals de Música Sacra de Baviera i Osnabmck. El 1993 el cor va donar més de 49 concerts a Alemanya en sales tan prestigioses com la Philharmonie Gasteig de Munic i la Liederchalle d' Sttutgart.

El 1994, els tretze homes amb veus d' àngels - així els va qualificar un crític - van realitzar la seva primera gira pels Estats Units, amb concerts a Nova York i Chicago. L'estiu del 1997 van actuar amb gran èxit en el festival de Música Antiga de Tarentaise -França -, així com el de Ràvenna en presència de Ricardo Muti. En els anys 1998 i 1999 van realitzar amb gran èxit vàries gires per Alemanya, Bèlgica, França y Suïssa. El cor de cambra Philippopolis ha fet enregistraments pels segells discogràfics J.M.P. Records, Arte Nova, Novalis, així com per la televisió nacional de Bulgària i Alemanya. L' any 2000 van actuar, entre altres sales, a la de la Filharmònica de Berlín,a Hèrcules de Munic i la Mozartsaal d' Stuttgart.

Khristo Arabadjiev. Director Nascut el 1956 a Parvomay, Bulgària, va cursar els seus estudis a l' Acadèmia Estatal de Música de Plovdiv. Va ser alumne de direcció coral de Krikot Chetinian. El 1987 va crear el cor de cambra Philoppopolis amb el que ha realitzat nombroses gires per Europa i els Estats Units. Ha enregistrat obres corals, pels segells discogràfics JMP Records, Arte Nova, Novalis y AT 2000.

Diman Panchev. Baix El solista convidat Diman Panchev és, sens dubte una de las figures destacades entre els cantants joves d'Europa. El seu excepcional talent li augura clarament, una gran carrera internacional. Després d' acabar els seus estudis en el Conservatori Estatal de Bulgària, Diman Panchev va ser contractat ràpidament per l' Òpera Nacional de Sofía amb la que va realitzat vàries gires per Bèlgica, Holanda, Alemanya, França i Espanya. Des de l' any 1995 actua com a solista convidat en el cor de cambra amb el que s'ha presentat en importants festivals internacionals com el Ràvenna Festival, Festival Internacional de santander o el Cicle de Música Sacra de Bilbao.

Diman Panchev ha participat en nombrosos concerts juntament amb cantants de la talla de Nicolai Gedda, Francisco Araiza, Isabelle Kabatu, etc.

El 1996 va protagonitzar l' estrena mundial del Cant General de Mikis Theodorakis a la sala Philarmonie im Gasteign de Munic. Ha fet enregistraments pels segells Arte Nova, Novalis, i J.M.P. Records.

Cants litúrgics de l'Esglèsia búlgara Sebastià Janeras, Dr. en ciències eclesiàstiques orientals pel Pontificio Orientale, de Roma.

L' església búlgara constitueix un patriarcat independent en el conjunt de l' Església ortodoxa. L' antic regne de Bulgària va abraçar el cristianisme l' any 864, quan el rei Boris I, apadrinat per l'emperador bizantí Miquel III, va rebre el baptisme juntament amb el seu poble. Posteriorment, els deixebles dels sants germans Ciril i Metodi, els anomenats «apòstols dels eslaus», van evangelitzar Moràvia des d'on els seus deixebles s'adreçaren al regne de Bulgària i continuaren l'obra dels seus mestres traduint a l'eslau els textos bíblics i litúrgics. Foren ells qui adaptaren l'alfabet gagolític creat per Cirili i Metodi i que constitueix l'alfabet conegut amb el nom de ciríl·lic.

Amb Simeó I, primer tsar de Bulgària (893-927), el país conegué una època de esplendor. Durant el seu regnat destaca una figura eclesiàstica important: el bisbe Climent de Okhrida (+916) organitzador de la vida monàstica. També durant aquest període es va obtenir l' autocefàlia o independència, amb rang de patriarcat, de l' Església búlgara, amb seu a Preslav, capital del regne, fet que fou reconegut per Constantinoble el 927. La capital i la seu patriarcal foren traslladats a final del segle X a Okhrida ( antiga Macedònia i actual Sèrbia). Després de l' ocupació de Bulgària per l'emperador bizantí Basili II «Bulgaròcton» (matador de búlgars), el país passà a ser una província i l'església perdé la categoria de patriarcat, bé que romangué autocèfala, sota un arquebisbe, amb seu a Okhrinda. Mentrestant s'esdevenia la separació entre Roma i Constantinoble, l' any 1054, i

Bulgària seguia la sort de les esglésies ortodoxes. Un segon patriarcat fou instaurat en 1235, amb seu a Tîrnovo, que desaparegué amb la conquesta otomana l'any 1393 i l'església búlgara quedà com a arquebisbat autocèfal, amb seu a Okhrida. El 1767, fou posada sota la jurisdicció del patriarcat de Constantinoble, amb el qual, el 1860, va trencar la comunió i s'erigí en un exarcat nacional (1870), la qual cosa provocà l'excomunió per part de Constantinoble (1872), que durà fins al 1945.

Finalment, i per tercera vegada, l' església búlgara s'erigí en patriarcat, amb seu a la nova capital Sofia, l'any 1953, reconegut per Constantinoble el 1961. Actualment l' església búlgara comprèn uns 8 milions de fidels i té com a cap el patriarca Màxim, amb seu a Sofia.

La litúrgia de l' església búlgara és la bizantina, comuna a totes les esglésies ortodoxes. Celebrada en eslau antic, la música és comuna amb les esglésies ortodoxes eslaves (russa, sèrbia, ucraïniana, etc.), bé que en els seus orígens tenia una forta empremta grecobizantina ja que inicialment els textos litúrgics traduïts del grec s'adaptaven a les melodies i al sistema pneumàtic de la música litúrgica bizantina. Inicialment monòdica (znàmenni rospiev), la música litúrgica búlgara anà adoptant la polifonia, tan característica de la litúrgia eslava. No obstant, aquesta encara conserva algunes melodies anomenades "cant búlgar" (bulgarski rospiev).

La litúrgia bizantina, tant en la celebració de la Divina Litúrgia (missa) com en l' ofici diví, especialment les grans Hores de matines i de vespres, és sempre cantada. És aquesta música, sobretot en les esglésies de tradició eslava, la que captiva tant els que s'hi acosten i que es deixen portar per l'atmosfera que s'hi crea. Són peces d'aquestes celebracions les que ofereix el Cor de Cambra "Philippopolis".

Algunes peces del concert pertanyen a la Divina Litúrgia. Entre aquestes destaca el breu himne o aclamació del Trisagi (Sant Déu, Sant Fort...). Es tracta d'un text que trobem ja al segle V. De sentit cristològic en el seu origen, sentit conservat per totes les altres esglésies, l'església bizantina li donà sempre un sentit trinitari. És una peça que també molts compositors han musicat i harmonitzat. La composició de Txaikovski té una bellesa particular.

«En el vostre Regne» (Vo tsarstvii tvoiem) és una breu antífona que acompanya el cant de les Benaurances a l' inici de la Divina Litúrgia. I pertany també a l'inici de la Divina Litúrgia el cant de la lletania o ectènia, intercalada amb la resposta (Góspodi pomíli) (Senyor tingueu pietat), lletania que, sota diverses formes, apareix en altres moments de la Divina Litúrgia i també a l'ofici de matines i vespres. I, com en totes les litúrgies d'Orient i Occident, el Pare Nostre es cantat durant la Divina Litúrgia abans dels ritus de comunió. També es una peça sovint musicada o harmonitzada pels compositors.

Al final de la Divina Litúrgia, els dies de festa, és costum de cantar uns bons desigs de felicitat a diversos estaments eclesiàstics, als fidels a alguna persona en concret. El cor respon cada vegada amb un triple i majestuós Mnógaia leta ("Per molts anys").

L' ofici de vespres del diumenge (celebrades el dissabte a la nit) pertany al salm 104 (103), amb que s'obre aquest ofici, els salms 1-3, que constitueixen el primer catisma del salteri bizantí i la salmòdia pròpia d'aquests vespres, i el Càntic de Simeó, de l'evangeli de Lluc, que es canta al final de l'ofici de vespres. Sovint aquest ofici de vespres (vetxérnia) va seguit de l' ofici de matines (útrenia) i el conjunt dels oficis constitueix la vigília o "ofici de tota la nit" (vsenótxie bdénie, que es el nom que té realment la composició de Rakhmàninov - com també una semblant de Txaikovski - difosa a Occident amb el nom incomplet de "Vespres"). En el punt d'unió d'aquests dos oficis hi ha una processó (lítia) amb unes llargues peticions diaconals, a les quals el cor respon amb el Góspodi pomílui repetit diverses vegades. El concert n'ofereix una composició de Txesnokov.

Ja pròpiament de l'ofici matinal, el concert presenta de D. Khistov el cant Khvalite únia Gospodne, consistent en versets dels salms 135 (134) y 136 (135), en els quals es repeteix sovint la paraula misericòrdia (éleos, en grec) i que, per això, es coneixen com Polyéleos (Polielei, en eslau) Una altra peça de l'ofici matinal és la que , precisament el clou : la Gran Doxologia que és el conegut himne «Glòria a Déu a dalt del cel». Himne antiquíssim, contingut en alguns manuscrits bíblics, ha estat sempre, a l'Orient , un himne matinal, mentre que litúrgia occidental l'ha incorporat a la missa. Entre els grecs, quan celebren la Divina Litúrgia separada de l'ofici matinal, hi ha el costum de cantar, immediatament abans la Gran Doxologia.

El cant de la Mare de Déu, Txesnéixuiu kheruvim, (Més venerable que els querubins) és la resposta als versets del Magníficat (oda novena) en l' ofici ordinari de matines, i es canta o recita encara en diverses Hores d'ofici diví. També es canta a la Divina Litúrgia, al moment de la commemoració dels sants dins de l'anàfora o pregària eucarística; en aquest cas, el text va precedit d'aquestes paraules: "És ben just que us felicitem, oh Mare de Déu, la sempre benaurada, immaculada i Mare del nostre Déu."

Hi ha dues peces que pertanyen també a l'ofici però que són pròpies d'uns dies determinats de l'any litúrgic. Ambdues constitueixen el cant anomenat «exapostilari», que es canta després de la novena oda del cànon de matines. La primera Razbóinika blagorazúmnago ("Avui heu fet digne al lladre") pertany a l'ofici de matines del Divendres Sant. La segona, Ànguel vopiaixe (L'àngel digué) es pròpia de les matines de Pasqua, bé que també es canta dins de la Divina Litúrgia durant tot el temps pasqual.

Finalment, dues peces pertanyen a l'ofici de difunts ( anomenat, en eslau, Panakhida): Molitvu próliiu ("Adreço la meva pregària") y sobretot Vétxnaia pàmiat ("Memòria eterna") que es canta repetidament durant l' ofici d' enterrament.