|
II. Actualitat i identitat
En l'àmbit de l'experiència religiosa,
tot i que manté un fort contingut tradicional
que l'enllaça amb els temps inicials, la identifica
i la vincula a la comunitat, la música te un
gran contingut d'actualitat. A través de la música
i la paraula, el fet religiós actualitza el passat
més remot, reviu el mite dels orígens,
recorda la creació dels homes i el seu entorn,
i moltes vegades, fins i tot en els primers cants, les
melodies recullen allò diví, en coincidència
amb el que és humà.
Nombroses anècdotes parlen d'aquest poder evocador,
de la capacitat de commoure d'una música que,
per senzilla que sigui, ens vincula amb els nostres
avantpassats, amb l'indret somiat, com aquella melodia
simple de flauta que va copsar l'atenció de J.J.
Rousseau, ja que feia caure les llàgrimes dels
valents soldats suïssos acampats en terres llunyanes.
La capacitat evocadora d'una forma melòdica,
del timbre d'un instrument, d'un ritme de dansa, units
a la paraula, genera signes d'identitat, uneix.
En aquest camp de la identitat i alhora de l'actualitat,
en els temps que els origens s'interrelacionen constantment
amb el present, els pobles intenten conservar en la
memòria col·lectiva, normalment a través
dels especialistes i els vells, aquelles cançons
i danses que rememoren la seva essència. La tradició
escrita i oral es complementen.
La història ens explica que tot i que les crisis
econòmiques i polítiques, la intolerància,
o els resultats de l'ordenament del món, han
portat a molts pobles a la migració o la dispersió
i han destruït el mosaic original de moltes cultures,
n'hi ha hagut d'altres que s'han mantingut fidels a
les seves arrels i de generació en generació
han sabut mantenir els cants i les tradicions que conformen
la seva carta d'identitat. És significatiu que
la diàspora alhora que ha marcat el poble hebreu
i la seva identitat amb el judaisme, l'hi ha permès
mantenir-se i renovar-se contínuament. L'exemple
més clar és el de les comunitats sefardites.
La migració del poble jueu va generar un procés
que el va portar tant a adaptar-se a les noves circumstàncies
sorgides del contacte amb els pobles que els han acompanyat
en la diàspora, com a que als seus nous assentaments
mantingués l'exercici del cant sagrat com un
tresor patrimonial amb el que ha sabut conservar la
memòria i les pròpies essències.
|
II.
Actualidad e identidad
En el ámbito de la experiencia religiosa, la música
tiene mucha actualidad a pesar de su fuerte contenido
tradicional que la remite a los tiempos iniciales, que
la vincula a la comunidad y la identifica. El hecho religioso,
a través de la palabra y de la música, actualiza
el pasado más remoto, revive el mito de los orígenes,
recuerda la creación de los hombres y su entorno,
y muchas veces hasta sus primeros cantos, melodías
que recogen lo divino en coincidencia con lo humano.
Numerosas anécdotas hablan de ese poder evocador,
conmovedor, de una música que, por sencilla que
sea, nos vincula a nuestros ancestros, al lugar añorado,
como aquella simple melodía de una flauta que
llamó la atención a J. J. Rousseau ya
que llevaba a las lágrimas a los aguerridos soldados
suizos acampados en lejanas tierras. La capacidad evocadora
de una forma melódica, del timbre de un instrumento,
de un ritmo de danza, unida a la palabra, genera señas
de identidad, une.
En este ámbito de identidad, y a la vez de actualidad,
en que los tiempos de los orígenes se interrelacionan
constantemente con el presente, los pueblos intentan
conservar en la memoria colectiva, generalmente a través
de sus especialistas o de los ancianos, aquellas canciones
o danzas que rememoran su esencia. La tradición
escrita y la oral se complementan.
Los movimientos migratorios y la dispersión
a que han sido sometidos en la historia del mundo diversos
pueblos debido a crisis económicas y políticas,
a la intolerancia, a los resultados del orden mundial,
temas sin duda actuales, ha destruido el mosaico original
de muchas culturas, aunque existen comunidades que se
han mantenido fieles a sus raíces, al transmitir
de generación en generación cantos y tradiciones
que constituyen su carta de identidad. Es significativo
que la diáspora que ha caracterizado al pueblo
hebreo y su identidad con el judaísmo, le haya
permitido mantenerse y renovarse continuamente. Uno
de los ejemplos más ricos es el de las comunidades
sefarditas. La migración del pueblo judío
hizo que en sus nuevos asentamientos mantuviera en su
memoria, como tesoro patrimonial, el ejercicio del canto
sagrado, adaptado en cada ocasión a las nuevas
circunstancias en un diálogo con los pueblos
con los que han tenido contacto durante la diáspora,
pero conservando sus esencias.
|
|
II.
Modernity and Identity
Music in a religious context is something very much "up-to-date",
notwithstanding the great number of traditional elements
which give it identity, link it with its origins and form
a bond with the community. Religious celebration uses
word and music to bring the remote past into the present;
it revives the myth of the origins of humanity and recalls
the creation of Man and the world around him. On many
occasions it even evokes the first songs sung by Man,
melodies of great divine and human significance.
There are many stories to illustrate this moving, evocative
power, which even in the case of the simplest music,
forms a bond of union between ourselves and our ancestors
or evokes nostalgic memories of distant places. An example
is that simple flute melody which Jean-Jacques Rousseau
noticed brought tears to the eyes of the hardened Swiss
soldiers at their camp far from home. The power of evocation
of a melodic form, the timbre of an instrument or a
dance rhythm, in combination with the evocative power
of the word, creates signs of identity unites.
In this field of identity and also of modernity in
which the times of our origins are constantly interacting
with the present, the peoples of the world strive to
maintain a collective memory of those songs or dances
which recall their essential being. The responsibility
of maintaining tradition usually falls either to the
older generation or to specialist musicians. Written
and oral tradition complement each other.
The migration and dispersion which many peoples have
suffered during the history of mankind, caused by intolerance,
changes in world order or economic or political crises
problems of clear relevance in our present-day world
have destroyed the original mosaic of many cultures,
but there exist communities which for centuries have
faithfully handed down from generation to generation
the songs and traditions which constitute their seal
of identity. A case in point is the Diaspora of the
Jewish people, whose identification with their religion
has enabled them to maintain and constantly renew their
culture. One of the richest examples of this can be
seen in the Sephardic communities. The migration of
the Jews caused them to treat their sacred music as
a treasured heritage, maintaining it in their collective
memory as they moved to new settlements, always preserving
the essential character of the music while adapting
it to new circumstances, in constant dialogue with the
peoples with whom they were in contact at each stage
of the Diaspora.
|
