|
I. Espais i temps
Tot i el caràcter unidimensional
que podria suggerir la denominació, un festival
de músiques religioses, és amb tota probabilitat
un dels punts de trobada més polivalents. Espais
i temps diversos coincideixen en aquest espectacle,
que curiosament i tot i perdre el "caràcter
sagrat" manté una estructura de l'espai
d'escena-públic fidel a l'original del temple.
Per altra banda, qui pot negar que el concert manté
un fort caràcter ritual, quasi intocable i alhora
transcendent en molts sentits? Tant en la concepció
de la cerimònia religiosa, com en la celebració,
l'espai i el temps són dos elements molt dinàmics,
que constantment s'actualitzen. Precisament aquest és
l'indret per excel·lència de allò
sagrat absolut, és el temple original, la qual
cosa contrasta amb la dinàmica que planteja la
seva reproducció i presència en diferents
espais. En un retrobament amb el present de l'home,
el temps i el lloc dels orígens és rememorat
i alhora actualitzat. L'espai del festival reuneix una
varietat de cultures, també les seves manifestacions
centrals, la qual cosa permet el diàleg, la comprensió
de les característiques, el coneixement de les
essències de l'altre, l'enriquiment amb les diferències.
En aquest programa, a les variades expressions musicals
procedents del judaisme i del cristianisme derivades
dels ritus i esglésies d'Orient i Occident presidides
per la gran força de la paraula, s'hi sumen els
precs y la poesia sufí de l'Islam, o l'expressió
corporal i instrumental fortament vinculada a les seves
divinitats, de l'hinduisme. L'expressió musical,
que en molts casos assumeix l'ambivalència o
unicitat de caràcter entre allò religiós
i allò artístic, ens mostra tota la riquesa
que li permet accedir als escenaris més importants
i perquè no dir-ho, al màxim grau de comunicació.
Les religions institucionalitzades van regular el ritual
i la música sagrada, i sovint es van allunyar
d'expressions vitals, fins el punt que habitualment
s'associa allò sacre amb quelcom relacionat amb
el pes cerimonial, poc dinàmic i poc humanitzat.
La llibertat expressiva, la improvisació, aquesta
mena de transgressió que li es inherent, ha conformat
l'essència de les altres músiques religioses
del món, fins el punt que algunes, ja siguin
els spirituals, plens de força expressiva, el
conegut gamelán indonesi, o els tambors hindús
del Temple de Kerala, han traspassat la seva vitalitat
a l'àmbit de l'espectacle complint quasi aquesta
doble funció.
|
|
|
| |
I.
Espacios y tiempos
A pesar del aparente carácter unidimensional que
podría sugerir su denominación, un festival
de músicas religiosas es posiblemente uno de los
puntos de encuentro más polivalentes. Espacios
y tiempos diversos coinciden en este espectáculo
que, curiosamente, a pesar de su "desacralización"
mantiene una estructura espacial de escena-público
aún fiel a la original del templo. ¿Cabe
negar, por lo demás, que el concierto mantiene
un fuerte carácter ritual, casi inapelable y asi
mismo trascendente en muchos sentidos? El espacio y el
tiempo son dos elementos muy dinámicos tanto en
la concepción de la ceremonia religiosa como en
la celebración, y se actualizan constantemente.
Precisamente ese lugar por excelencia de lo sagrado absoluto
es el templo original, lo que contrasta con la dinámica
que plantea su reproducción y presencia en diferentes
lugares. El tiempo y el lugar de los orígenes es
rememorado, y por ello actualizado, en un reencuentro
con el presente del hombre. El espacio del festival reúne
una variedad de culturas y de sus manifestaciones centrales
que permite el diálogo, el conocimiento de las
esencias del otro, la comprensión de sus características
y la posibilidad de enriquecerse con sus diferencias.
En este programa, a las variadas las expresiones musicales
procedentes del judaísmo y del cristianismo derivadas
de los ritos e iglesias de Oriente y Occidente, presididas
por la gran fuerza de la palabra, se suman los ruegos
y la poesía sufí del Islam, o la expresión
corporal e instrumental, fuertemente vinculada a sus divinidades,
del hinduismo. La expresión musical, que en muchos
casos asume la ambivalencia o unicidad de carácter
entre lo religioso y lo artístico, muestra aquí
toda la riqueza que le permite acceder a los más
importantes escenarios y, porqué no, al grado máximo
de la comunicación. Las religiones institucionalizadas
regularon el ritual y la música sagrada, y se alejaron
en muchos casos de expresiones vitales hasta el extremo
de que, habitualmente, se asocia lo sacro con algo relacionado
al peso ceremonial, poco dinámico, poco humanizado.
Pero la libertad expresiva, la improvisación, esa
especie de transgresión que le es inherente, ha
conformado la esencia de las otras músicas religiosas
del mundo, en tal grado que muchas han transmitido su
vitalidad al ámbito del espectáculo cumpliendo
casi con esa doble función, ya sean los spirituals,
llenos de fuerza expresiva, el conocido gamelán
indonesio, o los tambores hindúes del templo de
Kerala. |
|
I.
Space and Time
While the name "Festival of Religious Music"
tends to suggest an experience of a rather one-dimensional
character, such a festival probably offers a greater number
of different features than most other comparable events.
The concerts involve a variety of times and spaces in
a celebration which, in spite of its "secularisation",
has the stage and audience positioned in the same way
as if the venue was in fact the original one of a religious
temple. Can it be denied that any concert contains a patently
clear and in many ways transcendental degree of ritual?
Space and time are variable factors in the creation and
celebration of a religious ceremony, and undergo constant
change with the passing years. The original temple, the
absolute sacred setting par excellence, contrasts sharply
with the changes involved when it is reproduced at a different
venue. The time and place of our origins are recalled,
updated and brought into the present of mankind. The space
of the festival brings together a variety of cultures
whose most important manifestations make for mutual dialogue,
understanding and appreciation of the nature and essential
being of our fellow men personal enrichment through knowledge
of the differences involved. The programme of the Girona
Festival brings together the music of Judaism, the power
of the word expressed in the great variety of rites of
the Christian Churches of East and West, Islamic Sufi
prayers and poetry, and the music and dance of Hindu worship.
Musical expression, which so often takes on the ambivalence
or singleness of character existing between art and religion,
here displays all the richness which places it at the
highest level of communication and ensures its place at
the most important events. Institutionalised religion
has regulated sacred music and ritual, often divorcing
it from vital experience, and this has led to religious
music being often associated with cumbersome, impersonal
ceremonial. But freedom of expression and improvisation
with its ever present sense of transgression has always
existed in the essence of other types of religious music
throughout the world, so much so that the vitality of
much of this music has taken it into the world of the
public concert. In this way we could say that the expressive
power of spirituals, the famous gamelan music of Indonesia
and the Hindu drums of the temples of Kerala have come
to possess a double musical role music for both the temple
and the concert hall. |
| |
|
|
